i Michel Déon | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Michel Déon

Édouard Michel
Édouard Michel
literatura lit
Nom pel qual fou conegut l’escriptor francès Édouard Michel.
París, 4 d’agost de 1919 — Galway, República d'Irlanda, 28 de desembre de 2016

Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial fins el 1942, durant l’ocupació alemanya fou secretari de redacció d’Action Française. Visqué habitualment fora de França, fins a mitjan anys cinquanta com a corresponsal i, posteriorment, ja dedicat exclusivament a la literatura. Després d’alguns anys a Grècia, el 1969 fixà la residència a Itàlia. Membre del grup literari anomenat Jove Dreta, la seva narrativa palesa un individualisme aristocràtic i una insolència elegant, pessimista i plena de nostàlgia, amb influències de Stendhal, Montherland i Drieu: Je ne veux jamais l’oublier (1950), La corrida (1952), Le dieu pâle (1954), Les trompeuses espérances (1956), Les gens de la nuit (1958), Le rendez-vous de Patmos (1965), Les poneys sauvages (1970, premi Interallié), Un taxi mauve (1973, gran premi de novel·la de l’Académie Française), Le jeune homme vert (1975), Un déjeuneur de soleil (1981), Je vous écris d’Italie (1984) i La montée du soir (1987), entre una cinquantena d’obres. Dels escrits polítics destaquen L’armée d’Algérie et la pacification (1959) i La carotte et le bâton (1960). Membre de l’Académie Française (1978), rebé el premi Giono (1996) i el prix Audiberti (2008) pel conjunt de la seva obra. El 2018 les seves cendres foren traslladades a París.

Data de revisió: 
2018-11-09
Llegir més...