Gérard Depardieu

(Châteauroux, Centre, 27 de desembre de 1948)

Actor cinematogràfic francès.

Biografia

Abandonà l’escola a quinze anys i visqué una adolescència i primera joventut entre bohèmia i marginal. Es traslladà a París i començà a actuar en el teatre. Triomfà com a protagonista de Les valseuses (1973), de Bertrand Blier, i es convertí en un dels més actius i interessants actors europeus, amb prop de 200 títols. És també un dels actors europeus no anglosaxons que més sovint ha actuat en produccions nord-americanes.

Entre els nombrosos premis amb què ha estat guardonat cal esmentar dos premis César del 1981 i el 1991 atorgats, respectivament, per Le dernier métro (1980), de François Truffaut, i Cyrano de Bergerac (1990), de Jean-Paul Rappenau, pel qual rebé també el premi al Festival de Canes al millor actor (1990); el premi del Festival de Venècia al millor actor per Police (1985), de Marcel Pialat, i el Globus d’Or (1991) al millor actor per Green Card (1990), de Peter Weir. És, a més, en possessió de diverses condecoracions oficials franceses, entre les quals destaca l’Orde Nacional del Mèrit (1985) i la Legió d’Honor (1996). L’any 2006 rebé el premi Stanislavskij a la trajectòria del Festival de Moscou.

El desembre del 2012 passà a residir a Néchin (Bèlgica) en protesta per les mesures fiscals del govern francès sobre les grans fortunes, i el 2013 l’actor acceptà la ciutadania russa.

Filmografia destacada

Les valseuses (1973) de B. Blier, Novecento (1975) de B. Bertolucci, L’ultima donna (1975) de Marco Ferreri,Ciao maschio (1978), de Marco Ferreri, Mon oncle d’Amérique (1980) d’A. Resnais, Le dernier métro (1980) de F.Truffaut, La femme d’à côté (1981) de F. Truffaut, Danton (1983) d’A. Wajda, Police (1985) de M. Pialot, Green Card (1990) de Peter Weir,Cyrano de Bergerac (1990), de Jean Paul Rappenau, Tous les matins du monde (1991), d’A. Corneau, 1492 (1992), de R. Scott, Germinal (1993) de C. Berri, My Father, the Hero (1994) de S. Miner, Elisa (1995) de J. Becker, Le hussard sur le toit (1995) de J.P. Rappeneau, The Secret Agent (1996) de C. Hampton, The man in the Iron Mask (1998) de R. Wallace, La parola amore esiste (1998) de M. Calopresti, Wings Against the Wind (1999) d’E. Palcy, Mirka (1999) de R. Benhadj, Astérix et Obélix contre César (1999) de C. Zidi, Un pont entre deux rives (1999) en què participà com a codirector amb F. Anburtin, Vidocq (2000) de Pitof Comar, Le Placard (2000) de F. Veber, Tutto l’amore che c’é (2000) de S. Rubini, Les acteurs (2000) de B. Blier, Vatel (2000) de R. Joffé, 102 Dalmatians (2000) de K. Lima, I am Dina (2002) d’O. Bornedal, Aime ton père (2002) de J. Berger, City of Ghosts (2002) de M. Dillon, Blanche (2002) de B. Bonvoisin, Le pacte du silence (2003) de G. Guit, Crime Spree (2003) de B. Mirman, Bon voyage (2003) de J.P. Rappeneau, Nathalie... (2003) d’A. Fontaine, Tas toi! (2003) de F. Veber, RRRrrr!!! (2004) d’A. Chabat, San Antonio (2004) de F. Auburtin, 36 Quai des Orfèvres (2004) d’O. Marchal, Nouvelle France (2004) de J. Beaudin, Les temps qui changent (2004) d’A. Téchiné, Amici mei ‘400 (2004) de N. Parenti, Boudu (2005) de G. Jugnot, Combien tu m'aimes? (2005) de B. Blier, Last Holiday (2006) de W. Wang, Quand j'étais chanteur (2006) de X. Giannoli, La Môme (2007) d’O. Dahan, Michou d’Auber (2007) de T. Gilou, Astérix aux jeux olympiques (2008) de F. Forestier i T. Langmann, Bellamy, (2009) de C. Chabrol, L’autre Dumas (2010) de Safy Nebbou, Potiche (2010) de François Ozon, Raspoutine (2011) de J. Dayan i Life of Pi (2012) d’Ang Lee.