i André Dérain | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

André Dérain

pintura pint
Pintor francès.
Chatou, 10 de juny de 1880 — Chambourcy, Yvelines, 8 de setembre de 1954

Treballà amb Vlaminck (1899), que li féu conèixer l’art negre (1904). Pintà amb colors purs i vius, amb traços fragmentaris i amb una composició monumental. Exposà al saló de París del 1905, en què es concretà el fauvisme . Pintà paisatges de Cotlliure (1905) i de Londres (1906). Preocupat per la forma, i influït per Cézanne i el cubisme (1907), abandonà el fauvisme i s’inicià en l’escultura, on obrí un nou camí, tot tenint com a principi formal el bloc: Figura ajupida (1907). Amb Picasso pintà a Cadaqués (1910), però la seva pintura esdevingué després hieràtica i s’encaminà cap a un naturalisme clàssic. Conreà, amb encert, l’escenografia i el gravat per a il·lustracions: L’encantador d’Apollinaire (1909), el Satiricon (1951) i Pantagruel.

Llegir més...