Professor a la Sorbona (1960-64) i a l’École Normale Superieme de París (1964-84), des del 1983 fou director de l’École des heutes Études en Sciencies Sociales. Vinculat fins un cert punt a l’estructuralisme, el seu pensament tampoc no és aliè a la fenomenologia. Amb un mètode “desconstruccionista” s’oposa a tot logocentrisme o racionalitat discursiva i insistí a tractar els temes filosòfics marginals com a centrals. És autor de De la grammatologie (1967), La dissémination (recull, 1972), L’archéologie du frivole (1973), Éperons, les styles de Nietzsche (1978), La carte postale de Socrates à Freud et au-delà (1980), Mémoires for Paul de Man (1986), Spectres de Marx (1993) Résistances de la psychanalyse (1996) i Le Toucher, Jean-Luc Nancy (2000), etc.