De jove fou atret pel moviment obrer, i el 1919 entrà en el partit comunista. Redactà, juntament amb L.Kássak, la revista avantguardista “Dokumentum” (1926-27). El 1947 publicà la novel·la A befejezetelen mondat (‘La frase inacabada’), àmplia visió de la societat hongaresa, amb trets autobiogràfics. L’atmosfera dels anys del culte a la personalitat queda reflectida en diversos contes (Niki, 1956; Szerelem, ‘Amor’, 1963). A partir dels anys seixanta reapareixen elements surrealistes i expressionistes en la seva obra. D’aquesta etapa final destaquen les novel·les G.A. úr X-ben (‘El Sr. G.A. a la ciutat de X’, 1964), Képzelt riport egy amerikai pop-festiválról (‘Reportatge imaginari d’un festival pop americà’, 1971), Kedves bopéer (‘Estimat beau-père’, 1973), i les memòries Ítélet nincs (‘Sense veridicte’, 1969).