Degà de la facultat de lletres de Clarmont d’Alvèrnia. De vegades superficial i amb mentalitat oficialista, tingué, però, el mèrit d’haver encetat temes inèdits d’història institucional (La Junte Supérieure de Catalogne, 1910; Le Conseil de Castille au XVIIIe siècle, 1902; L’Espagne de l’Ancien Régime, edició ampliada, 1925-28). A més de nombrosos articles sobre arxivística, història eclesiàstica i de l’art i la literatura, cal assenyalar, també, les obres Don Carlos d’Aragon, prince de Viane (1889), Barcelone et les grands sanctuaires catalans (1910), La Catalogne de 1808 à 1812 (1911). Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901).