Fou auditor del palau apostòlic, prelat domèstic del papa, exarca d’Ancona i arquebisbe de València (1288-1312). El 1295 Jaume II el nomenà, a més, canceller de la corona catalanoaragonesa i exercí des d’aleshores diverses gestions diplomàtiques a Sicília (1297), Sardenya i Còrsega (1303). El 1303 ingressà, a València, a l’orde dominicà, sense, però, renunciar la seu; el seu esperit auster contrastà, a la cort, la influència espiritualista d’Arnau de Vilanova. Visità unes quantes vegades la diòcesi i convocà dos sínodes (1269 i 1303). Intervingué en el concili general de Viena del Delfinat i en el provincial de Tarragona (1312), on morí. Deixà fundada l’almoina a València i a Fraga. Escriví un Tractatum de sacramentis.