Fou cantor (1458-72) de la catedral de Milà i, més tard, de la capella pontifícia, a Roma. Dirigí la capella d’Hèrcules I, duc de Ferrara, del 1499 al 1505, llevat d’una breu estada a Castella amb l’arxiduc Felip el Bell. El 1509 tornà a França.
La seva producció comprèn vint-i-dues misses, a quatre i sis veus, set fragments, un centenar de motets i unes seixanta cançons profanes. Destaquen les misses Hercules dux Ferrariae, Ave maris stella, De Beata Virgine, Da pacem i Pange lingua. Creà un nou tipus de motet que, bé que basat en un tema litúrgic o popular, era ja una forma musical notablement lliure. Les seves cançons més cèlebres són Baisies moy ma doulce amye, a sis veus, i Mille regrets. En les seves obres, els tutti interpreten fragments curts alternats amb duets, tercets o quartets, amb variació constant del nombre d’executants. En ell s’equilibren l’austeritat nòrdica i el lirisme italià.
És considerat la figura més notable de la música medieval, sobretot en música religiosa. Les seves obres foren les més copiades en manuscrits, després de la seva mort.