En 1443-55 fou ambaixador del Magnànim a Castella i, després, a Itàlia. Regnant Joan II, intervingué en el reconeixement de Ferran de Nàpols pel papa (1458), en la reconciliació del 1460 entre el rei i el seu fill Carles i en les negociacions de la concòrdia de Vilafranca el 1461. Durant la guerra civil de 1462-72 fou un dels millors generals de Joan II; es distingí especialment en la defensa de la força de Girona (1462), en l’expugnació d’Ulldecona i la capitulació de Tortosa (1466). Joan Berenguer de Masdovelles li dedicà una poesia sobre la fidelitat al rei (1464). El 1468 fou governador, i en 1472-78 lloctinent general, del regne de València. Serví també Ferran II en missions diplomàtiques a Itàlia (1481-82). Conreà les lletres i fou mecenes del concurs literari que donà lloc a la primera obra impresa en català (Les obres o trobes... de llaors de la... Verge Maria, València 1474).