Essent molt jove lluità a Ponça (1435) i fou un dels companys de captivitat d’Alfons IV. El 1442 fou batlle de Barcelona, i més tard, repetidament, membre del Consell de Cent, de primer com a mercader i després com a ciutadà, del 1444 al 1452. Arran del cop d’estat del lloctinent Requesens el 1453, fou designat conseller tercer. Conseller en cap el 1458, hagué d’afrontar l’ala radical del seu partit, la Busca, i el mateix lloctinent. Però, després de la mort de Carles de Viana, esdevingué un dels caps de la conspiració de la Busca moderada, connectada amb la dels síndics dels estaments populars per al retorn del rei Joan II i l’enderrocament de les institucions (complot dit de Sant Maties i conspiració a casa de Francesc Pallarès). Descobert, fou jutjat sumaríssimament per una comissió del Consell del Principat, del qual formava part com a representant del municipi. Condemnat a mort, fou executat amb el conseller Pallarès el 19 de maig de 1462. El seu fill Pere Destorrent i Sirvent, protegit pel seu oncle Jaume, ocupà la conselleria (1486 i 1495) i fou veguer de Barcelona (1500-03).