Fill d’Antoni Desvalls i de Castellbell, fou patge de Joan Josep d’Àustria i capità durant el regnat de Carles II. En iniciar-se la guerra de Successió es posà a favor del rei arxiduc i aconseguí de posar l’Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l’obediència austriacista (1705). A la cort de Barcelona del 1706 obtingué el títol de vescomte, i poc temps després, el de marquès del Poal. Participà en la resistència de Barcelona davant el setge de Felip V i acompanyà Carles III a les campanyes del 1707 al 1710. El 1713 presidí la junta de guerra, a Barcelona, i dugué a terme, com a coronel de cavalleria, diverses campanyes militars pel Principat; fou comandant general dels sometents el 1714 per intentar d’aixecar el setge borbònic de Barcelona. Caiguda la capital, s’embarcà cap a Mallorca i Nàpols, i anà a Viena, i encara combaté a Hongria contra els turcs al davant d’una divisió imperial (1716). El seu fill Manuel Desvalls i d’Alegre (mort el 1760) exercí diversos càrrecs a la cort imperial i fou preceptor del futur emperador Josep II.