Conté un recull de discursos posats en boca de Moisès abans de morir, una col·lecció de preceptes legislatius, que en constitueix el nucli central, i narracions disperses d’antigues gestes èpiques. Durant molt de temps hom l’havia considerat escrit per Moisès; la crítica moderna, però, demostrà que era el resultat d’aportacions successives, a partir d’una redacció inicial, que hom data generalment com a posterior a la caiguda de Samaria (722 aC), i que hauria recollit antigues codificacions del regne del nord estretament vinculades a la tradició i a l’esperit mosaics. Malgrat la diversitat de fonts, hom hi constata una profunda coherència teològica i moral.