Devotio Moderna

Escola espiritual creada als Països Baixos a la fi del s XIV, amb unes certes influències de la mística germànica i neerlandesa i de l’escola franciscana, però més intimista i personalista.

El desig d’atreure els laics i la gent senzilla a la contemplació emmenà a la sistematització de l’oració metòdica. Geert Groote (Deventer, Països Baixos 1340 — 1384) creà els germans i les germanes de la vida comuna, organitzats en beguinatges, i el seu deixeble Florens Radewijns, els canonges regulars de Windesheim. Des del s XV, tots es dedicaren també a l’ensenyament. Partint del De quattuor generibus meditationum sive contemplationum de Groote, els de Windesheim desenvoluparen el corrent intimista (Tomàs de Kempis) i el corrent metòdic, sobretot en el Rosetum exercitiorum spiritualium del brussel·lès Jan Mombaer (mort el 1501), molt influït per la Scala meditationum de Wessel Gansfort. Tomàs de Kempis influí ben aviat al Principat de Catalunya i al País Valencià a través de diferents traduccions catalanes, i el Rosetum fou la font més immediata de l'Exercitatorio ( García Jiménez de Cisneros), a través del qual Ignasi de Loiola rebé una clara influència de la Devotio Moderna, però amb finalitats i mètodes notablement personals i diferenciats.