Membre d’una família aristocràtica, ingressà a l’orde dominicà. Fou professor de teologia a Salamanca i, des del 1486, preceptor i confessor del príncep Joan i confessor del Rei Catòlic. Bisbe de Zamora (1487), Salamanca (1497), Jaén (1498) i Palència (1500), fou nomenat inquisidor general de Castella (1498-1507) i de Catalunya-Aragó (1499-1507), càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor. Arquebisbe de Sevilla (1504), fou promogut a la seu de Toledo, però morí abans de prendre'n possessió.