Dirigit successivament per Joan Estelrich, que en fou fundador, Joaquim Domènech i Nicolau Brondo, la seva línia liberal s’oposà sovint a la Dictadura i a la premsa conservadora local, amb la qual polemitzà. Defensà un regionalisme moderat, que anà minvant amb la Segona República. Hi col·laboraren, entre altres, Josep Pla, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, sovint en català. Paral·lelament, els seus principals redactors —Joan Alomar, Miquel A.Colomar, Ernest M.Dethorey— i Jacob Sureda hi propugnaren un art i una literatura d’avantguarda. Significà una renovació del periodisme insular i aconseguí una bona acollida (7 000 exemplars el 1922). El 1939 passà a mans de Falange Española i donà lloc al diari Baleares, escrit íntegrament en castellà.