D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit. Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina (28 de març i 1 d’abril de 1813) i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja. Es tracta, doncs, d’una sola col·lecció, impresa per Sebastià Garcia (i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp), d’un total de 34 números i 153 pàgines.
Escrit en llengua col·loquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’Aurora Patriótica Mallorquina i La Antorcha, ambdós en castellà, fet pel qual feu sovint l’apologia del “mallorquí”. Hi aparegueren també comentaris d’actualitat i de costums coetanis, notes miscel·lànies i texts (faules, apòlegs i rondalles) amb clares intencions literàries, de to viu i burlesc, que en certa manera inauguraren el costumisme autòcton. Hi figura, en un altre sentit, una mena de prosa libel·lista que perdurà en la premsa insular fins a Antoni M.Alcover.
Segons l’autor, el tiratge era de 300 exemplars i el periòdic anava adreçat, bàsicament, a les capes baixes i analfabetes, cosa que fa suposar una difusió oral. És el primer intent, als Països Catalans, de periodisme polític en català.