A l’edat de quatre anys emigrà amb la seva família a Xile. Abandonats els estudis d’arquitectura, començà a escriure teatre els anys seixanta, dins del gènere de l’absurd. Entre les obres teatrals cal esmentar Un hombre llamado isla (1961), Réquiem para un girasol (1961), El velero en la botella (1962), El lugar donde mueren los mamíferos (1963), Variaciones para muertos de percusión (1964), El cepillo de dientes (1966) i Introducción al elefante y otras zoologías (1968).
Resident a l’Estat espanyol en 1965-94, el cop d’estat a Xile i la dictadura significaren un tomb més compromès en la seva producció, amb peces com Mear contra el viento (1974), Toda esta larga noche (1976), La puñeta (1977) i Mata a tu prójimo como a ti mismo (1977), entre d’altres. El 1993 rebé el Premio Nacional de artes de la representación y audiovisual. Al llarg de la seva trajectòria impulsà i participà en diversos grups teatrals. També fou important la seva producció d’obres de teatre infantil, així com d’adaptacions de Cervantes i Neruda, i també de contes i guions per a la ràdio i la televisió.