Llicenciat (1945) i doctorat (1949) per la Universitat de Madrid, fou catedràtic de filologia llatina a València, Salamanca i Santiago de Compostel·la successivament. Publicà més de 160 estudis d’investigació. Cal mencionar el seu Index scriptorum latinorum medii aevi hispanorum (1958-59), que comprèn, entre altres, els escriptors llatins dels Països Catalans des del 500 al 1350. En Antología del latín vulgar (segona edició l’any 1963), Anecdota wisigothica (1958) i uns altres treballs donà a conèixer texts i manuscrits d’origen català. Fou també autor de Visiones del Más Allá en Galicia durante la Alta Edad Media (1985). Rebé, entre altres distincions, la medalla d’argent de la Xunta de Galícia (1991), el Premio Ramón Menéndez Pidal d’investigació humanística i el premi internacional Grupo Compostela (2003).