Fou professor a Berlín (1910-15) i a Heidelberg (1915-47) i membre de la comissió Fe i Ordre del Consell Ecumènic de les Esglésies. Investigà sobretot els gèneres literaris de les narracions neotestamentàries. Són obres seves, entre altres, Die Formgeschichte des Evangeliums (‘Història de les formes de l’Evangeli’, 1919), Religion im Christentum (‘Religió en el cristianisme’, 1925) i Botschaft und Geschichte (‘Missatge i història’, 1952-53).