i Denis Diderot | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Denis Diderot

Denis Diderot
© Fototeca.cat
filosofia filos
Filòsof i polígraf francès.
Langres, Haute-Marne, 5 d’octubre de 1713 — París, 31 de juliol de 1784

Té un lloc privilegiat en la Il·lustració francesa. Al principi de la seva carrera literària féu, en pocs anys, una traducció de Shaftesbury ( Essai sur le mérite et la vertu , 1745), un conte filosòfic i llibertí ( Les bijoux indiscrets , 1747) i un resum de l’evolució del seu pensament (del deisme a l’escepticisme i al materialisme ateu: Lettre sur les aveugles à l’usage de ceux qui voient, 1749), obra a causa de qual fou empresonat a Vincennes.

Però l’obra que ocupà tota la seva vida fou la direcció de l' Enciclopèdia , que féu aparèixer entre el 1750 i el 1772 malgrat l’oposició de l’Església i del poder establert.

L’activitat de Diderot s’estengué també a uns altres camps. Escriví uns quants drames, més aviat mediocres ( Le père de famille, 1761; Le fils naturel , 1771), però que anunciaven el drama burgès del s XIX. En les seves novel·les i els seus contes seguí la norma donada pels humoristes anglesos, en particular Sterne; trobà, però, una fórmula que participava també de la novel·la filosòfica ( La religieuse , 1760; Le neveu de Rameau , 1762; Jacques le fataliste , 1773). Fou precursor de la crítica d’art amb l’article " beau " de l' Enciclopèdia i amb els nombrosos articles de crítica dels Salons (1759-81) i a les cartes a Sophie Volland, on expressava idees, de vegades contradictòries però vàlides, sobre la bellesa literària i artística. Fou probablement un dels primers autors a fer de la literatura un ofici, amb la fama, l’autoritat, la independència i la dignitat que això comporta.

No oblidà, però, que era sobretot un filòsof. La natura de l’home, la seva condició, els problemes de moral, el sentit del destí, el preocuparen constantment ( Le rêve de d’Alembert, 1769; Le Suplément au Voyage de Bougainville , 1772; La réfutation d’un ouvrage d’Helvétius intitulé l’Homme, 1773). Rebutjant qualsevol moral racional, tractà de fonamentar una moral individual que conciliés alhora la llibertat individual i les exigències socials; aquest humanisme és molt modern: és anàrquic i planteja antinòmies sense resoldre-les. La dignitat humana està en la recerca de la veritat personal i no en la fe. Admirador frenètic de la vida en totes les seves formes, Diderot no reduïa la moral i l’estètica a la fisiologia, sinó que la situava en un context humà total, tant emocional com racional. El seu entusiasme, les seves depressions, el lirisme i el realisme que conviuen en les seves obres són la viva imatge d’aquest pensament, fluctuant però honrat i profundament coherent des del punt de vista humà.

Col·laboració: 
AVM
Llegir més...