Graduat en veterinària per la Universitat de Tolosa del Llenguadoc (1933), fins a la independència del Senegal (1960) exercí la professió per a l’administració colonial a l’antiga Àfrica Occidental Francesa. Al mateix temps, recollí contes tradicionals transcrits directament dels griots, que publicà en el seu primer recull, Les contes d’Amadou Koumba (1947), que rebé el Grand Prix Littéraire de l'Afrique-Occidentale Francaise, i posteriorment en Les nouveaux contes d’Amadou Koumba (1958) i Contes et lavanes (1963). Adherit al moviment de la negritud, és un dels escriptors més destacats de l’Àfrica francòfona. També publicà el poemari Leurres et lueurs (1960), i els volums de memòries La Plume raboutée (1978), À rebrousse-temps (1982), À rebrousse-gens (1985), Du temps de... (1986) i Et les yeux pour me dire (1989). Els anys 1960-63 fou ambaixador a Tunísia.