Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu. Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic (especialment contra franciscans i dominicans) i un caràcter satíric i burlesc. L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de Disputa de l’ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals, no és conservat, i tampoc els de les altres edicions catalanes, llevat del de la Profecia de l’ase (escrita en vers a la fi de l’obra) i la Declaració de dita profecia, conservades en un manuscrit del s XV. L’obra és coneguda gràcies a una traducció francesa impresa a Lió el 1544, Malgrat la prohibició (a l’índex de Madrid del 1544), tingué una gran popularitat (traduccions alemanyes i castellana), i la influència de la Profecia fou notòria, al s XVI, en les anomenades profecies de la tresca i la verdesca. El 1922 Lluís Faraudo de Saint Germain publicà un assaig de reconstrucció del text català antic a base de la traducció francesa.