i Danilo Dolci | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Danilo Dolci

arquitectura arquit i ciències polítiques polít
Arquitecte, poeta i reformador social italià.
Sesana, Friül-Venècia Júlia, actualment Eslovènia, 28 de juny de 1924 — Partinico, Sicília, 30 de desembre de 1997

El 1952 s’establí a Sicília, on fundà el Borgo di Dio, per a orfes, a Trappeto. Destacà per la seva promoció del desenvolupament social, les accions de protesta no violenta i les denúncies contra les activitats de la màfia. El 1958 rebé el premi Lenin de la pau per les seves activitats socials i pacifistes, de base catòlica. Obres seves són Inchiesta a Palermo (1957), que li proporcionà el premi Viareggio (1958), Una politica per la piena occupazione (1958), Spreco (1960), Inventare il futuro (1972), Nuova bozza di Manifesto (1989), Nessi tra esperienza, etica e politica (1993), etc. En poesia destaquen Poema umano (1974), Il limone lunare (1972) i Creatura di creature (1979). Escriví també assaigs: Dal trasmettere al comunicare (1989), La comunicazione di massa non esiste (1995) i La struttura maieutica e l’evolverci (1996).

Llegir més...