Estudià filosofia i teologia a Palència (1184-94) i, ordenat de sacerdot, esdevingué sotsprior del capítol dels canonges regulars d’Osma. El 1203 acompanyà a Roma el bisbe d’Osma, Diego de Azevedo, antic prior del capítol. De tornada, féu estada al Llenguadoc amb els legats i predicadors tramesos per Innocenci III per convertir els albigesos. El 1208 fundà a Prouille, prop de Tolosa, una casa de monges sota la regla augustiniana. Després de la croada contra els albigesos (1209-13), decidí de fundar, amb sis companys, una petita comunitat de predicadors a Tolosa. El 1217, amb l’aprovació del papa, rebé la professió solemne dels 16 primers frares.
Residí a Roma, on fou mestre de teologia (1217-18). En el primer capítol general de Bolonya (1220) transformà l’orde en mendicant i li assenyalà una dedicació especial a l’ensenyament i a la predicació. Establí un segon orde i un tercer orde, i morí durant el segon capítol general. Fou canonitzat per Gregori IX el 1221. La seva festa se celebra el 8 d’agost.