Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts (1883), que posteriorment presidí (1914). Autor, a Barcelona, dels edificis de l’Acadèmia de Ciències (1893), Palau de Justícia (1885-1908, amb Enric Sagnier), Presó Model (1904 amb Salvador Vinyals), Observatori Fabra (1906), Catalana de Gas (1908) i convent dels carmelitans (començat el 1910 i acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana). Dirigí així mateix les obres de l’Hospital Clínic (1895-1906), sobre un projecte d’Ignasi C. Bartrolí (1881). Amb elements modificats dels estils clàssics creà un estil propi, ben acceptat pels medis oficials, tan allunyat de qualsevol revival pur com del Modernisme. És autor de diverses publicacions, com Tratado de geometría descriptiva (sd) i El modernismo arquitectónico (1911).
Façana principal del Palau de Justícia de Barcelona, obra de Josep Domènech i Estapà i d’Enric Sagnier i Villavecchia (1885-1908)
© Fototeca.cat
Arquitecte (1881) i doctor en ciències exactes.