Ignasi Domènech i Puigcercós

(Manresa, Bages, 8 de setembre de 1874 — Barcelona, 11 de novembre de 1956)

Ignasi Domènech i Puigcercós

Xef i escriptor gastronòmic.

Orfe de mare, es traslladà a viure amb el seu oncle, Ignasi Puigcercós, que l’inicià en l’art culinari. Treballà a diferents fondes de Catalunya i, a divuit anys, a Madrid i, posteriorment, a París i a Londres, on fou alumne del prestigiós xef Auguste Escouffier. Retornà a Madrid, on creà la primera acadèmia de cuina de l’estat, i fundà la revista El gorro blanco (1906). Retirat aviat de la professió, s’instal·là a Barcelona i escriví el seu saber culinari en nombroses obres, la reedició d’algunes de les quals ha estat promoguda posteriorment a la seva mort per l’entitat Arxiu Gastronòmic Ignasi Domènech. Entre les seves obres destaquen el seu primer llibre La gastronomía (1899) i els receptaris La teca (1924) i Àpats (1928).