El territori, molt muntanyós (El Navazo, 1.103 m alt., al límit meridional), és en gran part improductiu: 4.475 ha cobertes de pinedes, amb pastures per al bestiar de llana, i erms. L’agricultura és de secà (1.799 ha), amb garrofers, blat, ordi, oliveres i vinya. Hi ha pedreres de caolí i de guix. Parcialment negat pel pantà de Loriguilla, una part de la població s’instal·là el 1974 al municipi de Marines (Camp de Túria) i la resta es va traslladar el 1979 al mas del Carril, dins el terme municipal de Llíria (Camp de Túria), on construïren el nou poble de Domenyo amb totes les dependències municipals. Aconseguiren la independència del terme de Llíria el 7 d’octubre de 1987 tot conservant, alhora, el seu antic terme municipal dels Serrans.
El poble (740 h agl [2011], domenyers ) és al centre del Camp de Túria. El 2001 va ser demolit completament el poble vell (355 m alt.) que era a la confluència del riu de Xelva amb el Túria, i només en resta el cementiri i el castell de Domenyo (405 m alt.), probablement d’origen romà (ha estat identificat amb el castrum Daminna a causa de les nombroses restes trobades d’aquesta època). Després de la conquesta cristiana pertangué als Xèrica, i després formà part del vescomtat de Xelva. Lloc de moriscs de la fillola de Xelva, tenia 130 focs el 1609. L’església de Santa Caterina, ara derruïda, fou erigida en parròquia independent de Xelva l’any 1597. Durant la primera guerra Carlina fou rehabilitat el castell (1840) pel general cristí Aspiroz. Són notables les danses locals conegudes per danses de Domenyo.