i Plácido Domingo Embil | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Plácido Domingo Embil

Plácido Domingo Embil
© La Opera / Robert Millard
música mús
Tenor i director d’orquestra.
Madrid, 21 de gener de 1941

Fill de cantants de sarsuela, el 1950 anà a residir a Mèxic, on estudià. Debutà a Monterrey el 1961 com a Alfredo en La Traviata, i aviat esdevingué un dels primers tenors mundials. Cantant de veu molt bella, bona tècnica i agut suficient, es caracteritza per les seves interpretacions expressives i vehements. Conrea un repertori amplíssim, que va des dels papers de tenor lleuger (Nemorino), passant pels de líric (tot el repertori puccinià i verdià) i lírico-spinto (el repertori verista), fins als papers dramàtics (Otel·lo). Intèrpret habitual als grans teatres d’òpera, del 1962 al 1964 formà part de l’Òpera Nacional de Tel-Aviv. El 1968 debutà al Metropolitan de Nova York amb Adriana Lecouvrer, de F. Cilea, i el 1969 a La Scala de Milà amb Ernani, de Verdi. Ha cantat sovint a Barcelona (on debutà el 1966 amb La mulata de Córdoba, de J.P. Moncayo) i a València, i ha enregistrat més d’un centenar de discos i ha protagonitzat alguns produccions cinematogràfiques d’òpera (Carmen, del 1984, dirigida per F. Rosi; Ottello, del 1986, per F. Zeffirelli).

El 1990, juntament amb Josep Carreras i Luciano Pavarotti, protagonitzà un concert multitudinari a Caracal·la (Roma), inici dels anomenats “tres tenors”, que aconseguiren una popularitat mundial amb les seves gires.

Ha estat director artístic de l’Òpera de Washington (1996-2011), i des del 1998, de l’Òpera de Los Angeles (efectiu des de la temporada 2000-01). La temporada 2011-12 assumí la direcció del Palau de les Arts Reina Sofia de València. El 1993 creà Operalia, un dels premis més ben dotats per a cantants joves.

Ha rebut, entre d’altres, diversos premis Grammy (des del 1971), el premi Príncipe de Asturias de les arts (1991), el de la Música, atorgat per la Societat General d’Autors i Editors d’Espanya (1998), el Grand Prix de la premsa musical internacional (2000), la Legió d’Honor francesa (2002), la Medalla Presidencial de la Llibertat dels EUA (2002), el Classical Brit Award (2006), el premi Birgit Nilsson en la seva primera edició (2009) i la medalla d’honor del Festival Castell de Peralada (2011).

Llegir més...