i Amalia Domingo Soler | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Amalia Domingo Soler

poètica poètica i literatura lit
Poetessa i escriptora.
Sevilla, 1835 — Barcelona, 1909

Òrfena a disset anys, es traslladà a Madrid, on visqué difícilment fins que el vescomte de Torres-Solanot la cridà a Barcelona perquè l’ajudés en la propagació de les seves idees espiritistes. Durant vint anys, mentre residia a Gràcia, des del 1879, publicà la revista mensual ‘La Luz del Porvenir’, ensems amb diversos llibres de poesies, uns altres de controvèrsia, com El espiritismo refutando los errores del catolicismo romano (1880) i, especialment, els llibres que anà dictant mentre estava adormida en estat mediúmic ( Memorias del padre Germán i Te perdono! , en vuit volums), que han estat reeditats a l’Argentina.

Llegir més...