i parc nacional de Doñana | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

parc nacional de Doñana

Nom antic delCoto de Doñana
Nom antic delCoto de Doñana
Zona protegida de la província de Huelva, Andalusia, de 50.720 ha.

És situat al municipi d’Almonte, a la riba dreta de la desembocadura del Guadalquivir. Té el seu origen en els territoris del Coto de Doñana, que el 1624 era propietat del duc de Medina Sidònia, passà després al duc de Tarifa i més tard al marquès de Borghetto. El 1964 fou convertit en una estació biològica, i el 1969 fou declarat parc nacional. Hom pot distingir-ne dos sectors: una zona d’aiguamolls, on destaquen les aus aquàtiques, i un sector sec, que inclou tres ecosistemes: el bosc mediterrani (pinars i suredes), la garriga i les dunes. Té una gran riquesa faunística, amb algunes espècies pràcticament extingides a tot Europa, com ara el linx, l’icnèumon i nombrosos rapinyaires. Hi ha també cérvols, daines, senglars, genetes, conills, etc. A les suredes nien durant les èpoques de cria nombrosos ocells (cigonyes, becplaners, bernats pescaires, etc) i els arbres hi adquireixen un aspecte característic. L’any 1994 fou declarat patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Llegir més...