i el Donasà | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

el Donasà

Món
Comarca occitana, al Llenguadoc, situada als Pirineus, al nord del Capcir, a la banda esquerra de l’Aude, riu que la separa del País de Salt.

Forma part actualment del departament francès de l’Arieja, i el centre més important és Queragut. En procés de despoblament, hom hi parla un dialecte occità de transició cap al català. Esmentat el 844 formant part del País de Salt, del comtat de Rasès, comprenia dues parròquies (Sant Feliu de Donasà, les ruïnes de la qual són entre Queragut i Carcaneres, i Ròsa) i sis consolats: Queragut, Ròsa, Mijanés, el Pla (amb el Puig i Carcaneres) i Artigues. Des del s. X pertangué als comtes de Cerdanya (probablement fou cedit pel comte Roger I de Carcassona el 981 al comte Oliba Cabreta de Cerdanya, el qual s’hauria apoderat alhora del Perapertusès). Infeudat als vescomtes de Cerdanya, els drets d’aquests passaren als vescomtes de Castellbò i als comtes de Foix (1202). Des d’aleshores els comtes de Foix prestaren periòdicament homenatge als reis de Catalunya-Aragó, com a hereus dels comtes de Cerdanya, fins i tot després del tractat de Corbeil, i després als reis de Mallorca, pel Donasà i els castells de Queragut i de So, i també per llurs possessions de la Cerdanya i el Conflent. La castellania de So constituïa una entitat a part dins la comarca, per tal com era una posició estratègica essencial a la frontera del comtat de Carcassona, ja al començament del s. XI. El castell de Queragut, a la frontera meridional, prengué importància sota els comtes de Foix (és esmentat per primera vegada el 1208). El Donasà fou reunit a la corona de França a l’adveniment d’Enric IV, hereu dels comtes de Foix. El 1711 Lluís XIV l’alienà a Louis d’Usson (So), marquès de Bonac.

Col·laboració: 
PPo
Llegir més...