Establert a París durant la Revolució, es destacà aviat en el club dels jacobins; fou diputat a l’assemblea nacional de Savoia (1792). General en cap de l’exèrcit dels Alps que ocupà Lió (1793), fou nomenat posteriorment comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, càrrec que gairebé no exercí per malaltia (fou substituït per Dugommier). A la mort de Dagobert, dirigí la divisió de la Cerdanya, que destruí les armeries de Ripoll i incendià Camprodon. Escriví, entre altres obres, unes Mémoires politiques et militaires (1797), on tracta de la Guerra Gran.