i efecte Doppler | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

efecte Doppler

Si la font F no es mou, la freqüència de les ones és la mateixa per a A i B (a dalt); si F s’allunya de A i s’acosta a B, hi ha un desplaçament cap al vermell per a A i cap al violeta per a B (a baix)
© Fototeca.cat
substantiu masculí m física fís i diagnosi diag
Donada una font que emet una ona (sonora, electromagnètica, etc), diferència entre la longitud d’ona emesa i la longitud d’ona que percep un observador, causada pel moviment relatiu entre font i observador.

Descobert per Doppler el 1842, fou descobert independentment per Fizeau el 1848, per la qual cosa és anomenat també efecte Doppler-Fizeau. En el cas del so, l’efecte es tradueix en l’augment del to cap als aguts en aproximar-se la font a l’observador i en la disminució cap als greus en allunyar-se'n (per exemple, és el cas del xiulet de la locomotora). En el cas de la llum, el moviment d’aproximació entre la font lluminosa i el receptor produeix un desplaçament de les ratlles de l’espectre cap al violeta, mentre que un allunyament de la font en provoca un desplaçament cap al vermell. A escala atòmica, l’efecte Doppler és la causa de l’eixamplament de les ratlles espectrals (eixamplament Doppler), originat per l’agitació tèrmica. L’efecte Doppler ha estat sistemàticament emprat pels astrònoms en l’estudi del moviment dels estels i per al descobriment dels estels dobles (desplaçament cap al vermell). Quan la font de radiació s’apropi a l’observador, aquest rebrà un nombre més gran d’ones per unitat de temps. Per tant, veurà una freqüència més elevada que si la font restés quieta: la longitud d’ona es desplaça cap al blau i l’ultraviolat. Contràriament, si la font i l’observador s’allunyen es veurà un desplaçament cap a longituds d’ona més grans, és a dir, cap al vermell. Aquest efecte es pot percebre en la major part de les galàxies. Això es tradueix en l’afirmació que les galàxies s’estan allunyant de nosaltres, la qual cosa confirma l’expansió de l’Univers. En la diagnosi mèdica aquest efecte és utilitzat per a avaluar la velocitat de desplaçament d’un teixit (cor) o d’un fluid corporal (sang) per la diferència de freqüències entre l’ona ultrasònica que hi incideix i la que en resulta reflectida; això permet d’evidenciar, d’una manera incruenta, l’augment de velocitat de la sang a la zona estretida d’un vas o bé l’absència total de flux sanguini causada per una trombosi vascular.

Llegir més...