i Gustave Doré | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gustave Doré

Gustave Doré Il·lustració per a una edició del Quixot : entrada del protagonista a Barcelona, amb Santa Maria del Mar al fons
© Fototeca.cat
dibuix dib, gravat grav i litografia litog
Dibuixant, gravador i litògraf francès.
Estrasburg, 6 de gener de 1832 — París, 23 de gener de 1883

Expressà en el seu dibuix estats de consciència i un fort sentit del burlesc. Utilitzà el gravat en fusta, que li permeté la introducció dels tons grisos; dibuixava directament sobre la fusta, sense esquemes preparatoris; aquests dibuixos eren gravats després pels seus ajudants, que interpretaven la seva obra fantasiosa. A quinze anys col·laborà al Journal pour rire de Philipon. Il·lustrà diverses obres: Història dramàtica i caricaturesca de la Santa Rússia, segons els cronistes i historiadors Néstor i Karamsin (1854), Gargantua de Rabelais (1850-1873), Contes drolatiques de Balzac (1855), Mascarada tauromàquica a Madrid (1860), l 'Infern de Dant (1861), Contes de Perrault (1862), Don Quixot (1863), durant la il·lustració de la qual residí un any a Barcelona, El Paradís perdut (1864), La Bíblia (1866, inacabada), les Faules de La Fontaine (1867), el Purgatori i el Paradís de Dant (1868) i Orlando furioso d’Ariosto (1879). Fou també pintor i escultor.

Llegir més...