Estudià medicina a Roma, on es graduà el 1934, en l’especialitat de neuropsiquiatria. Aquests anys començà a exercir la crítica d’art en diverses publicacions, influït per Carl Jung, Rudolf Steiner i Johann Wolfgang Goethe. El 1948 fundà, amb Bruno Munari, Atanasio Soldati i Gianni Monnet, el MAC (Movimento per l’Arte Concreta), una contraproposta a l’abstracció de les dècades anteriors. Els anys cinquanta es projectà internacionalment com a crític i sociòleg de l’art, disciplines en les quals fou pioner de nous punts de vista centrats en la influència dels mitjans de comunicació de massa, la producció industrial i el consum en l’art i en l’evolució del gust. Són especialment remarcables els seus assaigs sobre la moda, la combinació d’estètica i utilitarisme, el kitsch, l’arquitectura, el disseny industrial, etc.
Exposà aquests nous enfocaments en revistes (Casabella, Nueva Visión, Art d’Aujourd’hui, The Studio, Journal of Aesthetics, etc.) i en nombrosos assaigs: L’architettura moderna (1954), Il devenire delle arti (1959), Ultime tendenze nell’arte d’oggi (1961), Simbolo, comunicazione, consumo (1962), Nuovi riti, nuovi miti (1965), Artificio e natura (1965), Kitsch: Antologia del cattivo gusto (1968), Le oscillazioni del gusto (1970), Senso e insensatezza nell’arte d’oggi (1971), Del significato alle scelte (1973), L’intervallo perduto (1980), La moda della moda (1984), Elogio della disarmonia (1986), Preferenze critiche (1993), Fatti e fattoidi (1997), Irritazioni (2000), La (nuova) moda della moda (2008), Conformisti. La morte dell’autenticità (2008) i Itinerario estetico (2011). Professor d’estètica en diverses universitats (Trieste, Càller, Milà), com a pintor hom li dedicà nombroses mostres internacionals.