Comte de Cremolino, era nebot d’Andrea Doria. Vidu de Lluïsa Sforza, a petició del seu oncle fou creat cardenal (1529), malgrat l’oposició d’un sector del col·legi cardenalici; poc temps després li fou conferida l’administració d’Elna —i l’abadia, en comenda, de Sant Miquel de Cuixà (1533-35)— i successivament la d’Osca (1532-34), Noli (1534-49) i Nebbio (1536-38); des del 1533 fou arquebisbe de Tarragona, seu que regí per mitjà de vicaris generals. En nom seu foren celebrats sis concilis provincials (1543, 1554, dos el 1555, 1556 i 1557) i foren recopilades per primera vegada les constitucions conciliars provincials: Constitutiones sacrorum conciliorum Tarraconensium (1557). Tant a Roma, on residí gairebé sempre, com a Gènova, treballà per la Reforma.