El 1935, com a director del departament militar de desenvolupament de coets, planificà la instal·lació d’assaig de Peenemünde, d’on sortiren els míssils A4(2). Ascendit a general, fou el cap de tot el programa d’armes V i coets antiaeris. Acabada la Segona Guerra Mundial i després de passar dos anys presoner dels anglesos, la US Air Force requerí els seus serveis com a assessor en matèria de míssils. Posteriorment actuà com a conseller de la Bell Aircraft Corporation. Fou precursor en la idea del vol amb transportadors recuperables a diferència de la del seu antic col·laborador W. von Braun, de transportadors d’un sol ús.