Com a dramaturg experimentà amb èxit sobre les diverses tècniques teatrals. Realitzà adaptacions: Der Kater (‘El gat’, 1963), refosa d’una comèdia de L. Tieck; Rameaus Neffe (‘El nebot de Rameau’, 1963), inspirada en D. Diderot; Kleiner Mann, was nun? (‘Homenet, i ara què?, 1972), basada en la coneguda novel·la de Hans Fallada. Amb Toller (1968), tragèdia d’una utopia fracassada (la República Soviètica de Munic del 1919), s’afegí l teatre documental. De la cinquantena d'obres que escriví, la més coneguda i més representada és Merlin oder das wüste Land (‘Merlí o la terra erma’, 1981), en la qual, a partir d’una recreació de les llegendes artúriques, mostra el fracàs de les utopies Der verbotene Garten. Fragmente über d’Annunzio (‘El jardí prohibit. Fragments sobre d’Annunzio’). Reprengué la temàtica artúrica amb Parzival. Auf der anderen Seite des Sees (‘Perceval. A l’altra banda del llac’, 1987), en col·laboració amb Robert Wilson, a la qual seguiren Die Legende vom armen Heinrich (‘La llegenda del pobre Enric’, 1997), Was sollen wir tun (‘El que hem de fer', 1997), Wegen Reichtum geschlossen (‘Tancat per opulència’, 1998) i Grosse Szene am Fluss (‘Gran escena al riu’, 1999), Kupsch (2001), Die Freude am Leben ('La joia de viure', 2002), Othoon (2002) i Die Wüste ('El desert',2005). El 2006 presentà una versió de l’Anell del Nibelung al Festival de Bayreuth. Obtingué els premis Büchner (1990) i Max Frisch (1998), entre molts altres.
Tankred Dorst
© Fototeca.cat
Escriptor alemany.