Membre del partit comunista, el 1957 s’uní a Fidel Castro i dirigí el moviment castrista a Cienfuegos. Fou empresonat pel desembre del 1958, però aconseguí de fugir a Mèxic; tornà a l’illa, ja triomfant la revolució, i fou ministre de lleis revolucionàries (gener-juliol del 1959), i després substituí Urrutia en la presidència de la república (juliol del 1959). El 1964, conservant la presidència, es posà al capdavant del ministeri d’economia i de la Junta Central de Planificación fins el 1976. Suprimit, en aquesta data, el càrrec de president de la república, esdevingué vicepresident del consell de ministres, membre del consell d’estat i, des del 1980, ministre de justícia.