i el Dos de Maig | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Dos de Maig

història hist
Motí popular madrileny (1808) que fou la guspira que encengué la guerra contra Napoleó.

La llibertat de Godoy, l’anada d’alguns membres de la família reial a França i el mal comportament de les tropes imperials d’ocupació indignaven el poble de Madrid. Entre els elements militars de la guarnició espanyola, animats pels capitans Luis Daoíz i Pedro Velarde, hom conspirava contra els invasors. Mentrestant circularen ordres secretes perquè el dia 2 de maig sortissin de Madrid la reina d’Etrúria, l’infant Antoni (president de la Real Junta de Gobierno) i l’infant Francesc de Paula. De bon matí d’aquella diada, escamots d’homes armats s’aplegaven davant el palau. En veure que s’enduien les últimes persones de la família reial que restaven a Madrid, la gent congregada intentà d’abalançar-se damunt els carruatges, però fou repel·lida per les forces de Murat. Ràpidament els madrilenys organitzaren la resistència: hom lluità amb armes improvisades a tots els barris de la ciutat. El capità general espanyol, Negrete, havia manat d’aquarterar la tropa; però no pogué evitar que Daoíz i Velarde s’imposessin a llurs superiors i organitzessin la defensa del parc d’artilleria de Monteleón, juntament amb el tinent d’infanteria Jacinto Ruiz i el capità Andreu Rovira, amb un grup de catalans. Això no obstant, els francesos s’empararen del parc. A la Casa de Correos s’instal·là una comissió militar que, sense informació de cap mena, condemnà a mort tots els presoners, que foren afusellats a la muntanya del Príncipe Pío i en altres indrets de Madrid. L’endemà, Murat publicava una proclama avisant que hom procediria militarment contra tothom qui portés armes.

Col·laboració: 
JMR
Llegir més...