i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols

Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, segons un retrat del segle XIX
© Fototeca.cat
història del dret hist dr i economia econ
Jurista, polític i economista.
Barcelona, Barcelonès, 1742 — Cervera, Segarra, 1832

Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres, del qual escriví un elogi, el 1777. Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç. Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera (1776) com a catedràtic de decretals i de dret civil. Ordenat el 1795, la seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado (en nou volums), acabada el 1793 però que no fou publicada fins 1800-03 després d’accentuar-ne el caràcter regalista i aconseguir el permís oficial. Aquesta obra ha estat considerada la millor síntesi del dret públic positiu de l’Antic Règim, especialment pel que fa a la policia i a l’economia, i hi considera que els monarques no són obligats per la llei. Hi féu, a més, un balanç sistemàtic dels furs catalans no suprimits per Felip V. El 1805 fou nomenat canceller de la Universitat de Cervera, malgrat que l’havia criticada amb duresa, càrrec que ocupà fins a la mort. En defensà la continuació en contra del trasllat a Barcelona, i d’aquesta manera la vinculà a una actitud reaccionària. Diputat a les corts de Cadis, en fou el primer president i figurà entre els moderats. Defensà que els diputats eren representants de Catalunya i no pas personals, i que, doncs, calia consultar-los per als afers importants. Protestà que la contribució extraordinària gravava excessivament l’economia de Catalunya (1811) i afirmà —contra l’opinió d’Alcalá Galiano— que després del 1714 el Principat havia pagat molt més, en relació amb la seva població, que la corona de Castella ("a Cataluña se la trató como a provincia conquistada"), idees que publicà en bona part en Equivalencia del catastro de Cataluña con las rentas provinciales de Castilla (1822). El 1817 havia publicat La riqueza de las naciones nuevamente explicada, divulgació de les idees d’Adam Smith matisada pel mercantilisme i àdhuc per l’escolàstica. Partidari de l’emfiteusi, acabà transformant-la en l’únic mitjà de canvi en Conciliación económica y legal de... laudemios y proyectos enfitéuticos (1829) i en Proyecto sobre laudemios (1831).

Col·laboració: 
EtLl
Llegir més...