Estudià a Oxford i fou diputat conservador per South Lanark (1931). Fou secretari de Neville Chamberlain (1937-39), sotssecretari adjunt del Foreign Office (1943-51) i ministre d’afers escocesos fins el 1955. Ministre de relacions amb el Commonwealth (1955-60), fou traspassat al ministeri d’afers estrangers (1960-63). Succeí Harold McMillan com a primer ministre (1963-64). Fou líder del Conservative and Unionist Party (1963-65). En 1970-74 ocupà novament la cartera d’afers estrangers, i des del 1977 fou president del reial institut d’afers internacionals. El 1976 publicà una autobiografia.