El seu llibre Digte (‘Poemes’, 1872) representà una renovació revolucionària dins la literatura danesa. A Londres assimilà la literatura naturalista, i posteriorment s’arrelà en temàtiques populars i tradicionalistes, que alternà amb l’individualisme romàntic. Algunes de les seves novel·les tracten temes de la mar, com Lars Kruse (1879). Altres obres seves són Doempede melodier (‘Melodies mudes’, 1875), Sange ved Havet (‘Cants de la mar’, 1877) i Venezia (1877). Escriví contes realistes, obres teatrals, llibres de viatges i una novel·la autobiogràfica.