i sa Dragonera | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

sa Dragonera

sa Dragonera
© Fototeca.cat
Illa de la costa sud-occidental de Mallorca, a ponent d’Andratx.

Orientada de NE (cap de Tramuntana) a SW (cap de Llebeig), ha estat interpretada geològicament com una “escata” despresa de l’extrem oest de la serra de Tramuntana, de 4 km de llargada per 1 km d’amplada màxima. El relleu és accidentat a la cara orientada al continent, amb un litoral inaccessible i rectilini que cau a plom d’una cinquantena de metres —i fins de 311 al punt culminant, el cingle de na Pòpia o na Popis, nom mig oblidat—. També la mar és profunda en aquest sector, car assoleix la isòbata de 70 m a 200 o 300 m del cap de Llebeig. Altrament, la cara que mira a Mallorca rarament ultrapassa els 40 m, i conté alguns replans argilosos conreables que expliquen que el poblament hi hagi persistit, amb intermitències, des de l’època talaiòtica fins avui (cova de sa Font). En aquest sector hi ha unes quantes cales, una de les quals, la Lledó, serveix de port. El freu de sa Dragonera , per on s’arriba de Mallorca, supera els 20 m de profunditat en el canal central, aprofitat per la navegació entre el Principat i Palma, Mallorca, fins que, a la primeria del s. XX, fou abandonat per evitar més accidents i s’imposà la volta pel cap de Llebeig, servit per un far (128 m alt.), que allarga 34 milles d’ençà del 1910.

Col·laboració: 
JRe
Llegir més...