El 1944 es traslladà a Buenos Aires, on actuà i dirigí diverses companyies de teatre. El 1988 creà a l’Havana l’Escuela Internacional de Teatro de la América Latina y el Caribe i, des del 1996 fins a la seva mort, dirigí el Teatro Nacional Cervantes de Buenos Aires. D’entre les obres que escriví es destaquen: La peste que viene de Melos (1956), Historias para ser contadas (1957) —la seva obra més difosa i representada—, Túpac Amaru (1957), El jardín del infierno (1959), Milagro en el mercado viejo (1963) i Heroica de Buenos Aires (1966) —aquestes dues darreres premi Casa de las Américas—, Un maldito domingo (1967), Historia del hombre que se convirtió en perro (1970), Mi obelisco (1981) i Hoy se comen al flaco (1983). Fou un dels principals impulsors del moviment teatral argentí Teatro Abierto (1981-85).