Dedicà la seva vida i els seus coneixements a intentar de trencar el monopoli territorial i comercial que Castella mantenia a les Índies Occidentals. Els seus viatges el convertiren en un heroi i un model per a la petita noblesa empobrida, que en gran quantitat es dedicà al cors. La seva primera expedició al Carib fou una operació de venda d’esclaus i de reconeixement (1570-71), i atacà Nombre de Dios el 1572. Dugué a terme una circumnavegació (1577-80), després de la qual Isabel I el féu noble. Tornà al Carib quan ja hi havia guerra oberta entre Anglaterra i Espanya, i intentà una expedició molt ambiciosa (1585), que restà reduïda a un atac a Santo Domingo i a Cartagena. Del 1587 al 1589 actuà a les costes atlàntiques d’Europa (Cadis, Lisboa) en un intent de destorbar les operacions de Felip II de Castella als seus territoris europeus. Amb el títol de vicealmirall comandà una divisió de la flota anglesa que lluità contra l’Armada Invencible (1588). El 1595 tornà al Carib, en una desafortunada operació conjunta amb Hawkins, on trobà la mort.