Fou un dels capdavanters de l’antisemitisme a França. El 1886, publicà l’obra La France juive, on afirmà que la descristianització dels francesos era producte de l’activitat jueva, i el 1892 fundà el periòdic La libre parole, que aviat esdevingué un dels principals òrgans que prengueren postura contra Dreyfus (afer Dreyfus). El 1914 publicà Sur le chemin de la vie, recull dels seus articles més celebrats.