i Dubrovnik | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Dubrovnik

Nom tradicional de la ciutat croata deRagusa
Croàcia
Nom tradicional de la ciutat croata deRagusa
Aspecte de la localitat de Dubrovnik
CC0
Ciutat de Croàcia, a la costa dàlmata.
Població: 
49.728 h
[1991]

Important centre turístic i comercial per mitjà del seu port. Acadèmia naval i aeroport internacional. Dubrovnik és el nom serbocroat de la ciutat que en català ha estat tradicionalment coneguda amb el nom llatí de Ragusa.

Fundada pels supervivents eslaus de l’antiga Epidaurus i per un grup de pròfugs romans al començament del segle VII, s’organitzà en república. Tenia el llatí com a llengua administrativa i l’eslau per a la vida privada. Esdevingué un port comercial de gran categoria. Ja al segle XII era centre d’importació i exportació, relacionat amb les ciutats balcàniques i amb les de la Mediterrània occidental. Les seves naus arribaren fins a les costes asiàtiques i africanes i fins a la Gran Bretanya i Flandes. Políticament, els bizantins no se n'ocuparen. Els venecians, especialment per raons comercials, hi imposaren llur sobirania (1205-1358). Després formà part del regne hungarocroat, conservant, però, el seu règim republicà amb una administració aristocràtica (1358-1526).

Arran de l’inici de la política balcànica d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, hi fou establert un consolat de catalans (1443), que suplí la desaparició del de Zeng (1412-18) i que tingué una notable activitat econòmica; desaparegué després del 1481. Alfons el Magnànim protegí els habitants de Ragusa i els atorgà guiatges. Més tard foren protegits pels turcs, dels quals foren tributaris.

El canvi d’orientació del comerç marítim portà la decadència de la ciutat; hi contribuí també un terratrèmol (1667). Napoleó abolí la república (1808) i fundà el regne d’Il·líria, al qual pertangué Ragusa. Per la pau de Viena (1815) passà a l’imperi austríac, i des del 1918 forma part de Iugoslàvia.

La ciutat conserva restes d’una basílica paleocristiana; les muralles (s. XIII), engrandides als segles XV-XVII, amb la torre Minceta, obra de Michelozzo; la fortalesa Revelin (1538); nombrosos palaus gòtics i renaixentistes (dels Rectors, Sponza); la catedral (1671-1713), construïda sobre les restes de l’anterior (s. XII); i la Casa de la Ciutat (1862).

Llegir més...