i Georges Duby | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Georges Duby

Georges Duby
© Fototeca.cat
història hist
Historiador francès.
París, 7 d’octubre de 1919 — Ais de Provença, 3 de desembre de 1996

Professor de les universitats de Lió (1944), Besançon (1950) i Ais de Provença (1951) i del Collège de France (1970). Medievalista, s’especialitzà en temes d’història agrària i artisticocultural, sempre enfocats des d’un angle sociològic. Entre les seves obres cal esmentar L’économie rurale et la vie des campagnes dans l’Occident médiéval (1962), Histoire de la France (en tres volums, 1970-72), Guerriers et paysans du VIIè au XIIè siècle (1973), Hommes et structures du Moyen Âge (1973), Le temps des cathédrales. L’art dans la société, 980-1420 (1976), Saint Bernard. L’art cistercien (1976) i L’Europe au Moyen Âge (1979), Le chevalier, la femme et le prêtre (1981), Guillaume le maréchal (1984). Director de diverses obres col·lectives, com ara Histoire de la vie privée (1985) i Histoire des Femmes (1990-92), dirigí la Revue des Études Rurales , la Revue Historique i Le Moyen Âge . El 1991 publicà L’histoire continue , de caràcter autobiogràfic.

Llegir més...