i Jacques Duclos | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jacques Duclos

ciències polítiques polít i història hist
Polític francès.
Loei, Gascunya, 1896 — Montreuil, Illa de França, 1975

Lluità durant la Primera Guerra Mundial a Verdun, i fou fet presoner pels alemanys. De retorn a França, fundà l’Association Républicaine des Anciens Combattants, de la qual fou vicepresident (1932). S'afilià al partit comunista (1921), del qual fou secretari del buró polític des del 1931 fins al 1964. Partidari del front popular, formà part del comitè executiu de la Komintern a partir del setè congrés (agost del 1935). Fou vicepresident de la cambra de diputats (1936-40). Després d’haver dirigit l’organització de resistència (1941-44), fou vicepresident de l’Assemblea Nacional (1946-48) i president del grup parlamentari del seu partit (1946-58). L’any 1969 fou candidat a la presidència de la República i obtingué el 21,3% dels vots. Col·laborador de Cahiers du Communisme i de l'Humanité, dirigí La Voix de l’Est. Les seves principals obres són Gaullisme, technocratie, corporativisme (1963), Histoire du Parti Communiste Français (escrit amb Villoux, 1964), Mémoires (1968-73, 7 volums), Que sont donc les communistes? (1971), Bakonnine et Marx (1974) i Ce que je crois (1975).

Llegir més...